Mai havia tingut tan clara una cosa: volia parir en una piscina i a casa.
Desprenem alegria i felicitat… ens estimem! He tingut dos fills, dos parts molt diferents. L'Edgar és el meu primer gran amor, però em quedo amb el part de l'Àngel. Ho repetiria un milió de vegades! Com a casa, enlloc!
De fet, tan aviat com vaig saber que estava embarassada ja sabia com volia que fos el moment més màgic, important i amorós en la vida d'una dona! Em sentia tan dona, tan femella, tan forta i empoderada que res ni ningú em faria veure les coses d'una altra manera. Aquí estava jo i el meu bebe per fer allò que totes estem preparades per fer: parir.
El meu primer embaràs va ser al·lucinant, mai a la vida m'havia sentit tan bé, tan feliç, tan enamorada… Tot va anar bé fins la setmana 36 però ara no ho explicaré. A les 39 setmanes de gestació em van posar la por al cos, dient que el meu bebe tenia un retard de creixement i que una arteria no irrigava bé al cervell. Massa soroll vaig fer! Em va fer molta ràbia. Sabia que feia bé en dir com volia i on volia que fos el meu part i amb qui volia compartir aquell moment.
Tot l'embaràs vaig tenir un ginecòleg que pretenia manar-me, havia de ser sumisa i obedient, fer el que ell deia. De ben segur que si no hagués dit que volia tenir el meu bitxet, l'Edgar, a casa tot l'embaràs hagués anat la mar de bé. En fi, al final, va saber on tocar per fer-me tenir por i tirar endarrere: atacant la salud del meu bitxet. Vaig tenir un part induït. 44 hores que vaig estar, però menys mal, dintre de tot el desastre (oxitocina artificial, epidural, episiotomia) va aparèixer el meu primer gran amor via vaginal. De tot se n'aprèn!
Nou mesos després de ser mare, torno a quedar-me embarassada. Volia dos fills/s i que entre ells es portesin poc temps. Aquest embaràs no va ser com el primer, disfrutava del meu bitxet. Però ho tenia tot! Les ganes, la força, la il·lusió, la valentia, la necessitat de tornar parir com jo volia: a casa meva i en una piscina. Aquest cop res em va fer patir ni preocupar.
Sentia que tot anava bé, que el meu cuquet creixeia, que estava bé, que erem dos en un, que els dos voliem el mateix: l'escalfor de casa nostra, la intimitat, la llibertat, la tranquil.litat, el benestar, la serenor, la tendresa, la força, la voluntat, el poder! La Montse i la Silvia ens acompanyen, com sempre! Són uns amors.
Estic de 40 setmanes i el meu cuquet està molt bé a la meva panxota!! Passen els dies i no tinc cap sintoma de part. Setmana 41, començo a posar-me una mica nerviosa perquè per res del món volia que em provoquesin el part. La Montse i la Silvia busquen alternatives, no em motiven però és el millor en cas que el cuquet no vulgui sortir!!Parlem cada dia. El meu petit… “Amor, la mare t'espera, estic preparada per acompanyar-te i ajudar-te en aquest viatge per poder abraçar-nos, besar-nos, trobar-nos entre els nostres braços i fundir-nos en un mar d'amor! Quan vulguis, dona el pas! Però no esperis gaire més….!!” Frase que repetia constantment.
D'ençà de la setmana 40 que no paro: a caminar! A ballar a tope pel menjador de casa amb el meu bitxet que no enten ben bé que passa però no para de besar-me la panxona i fer el pallasso amb la mama! 41+3 i 41+4 de cop contraccions dia i nit, però fluixetes i irregulars! WhatsApp's continuos amb les comadrones! Era el segon i podia ser tot molt ràpid. Quins nerviiiis! Quines ganes!!!
41+5 la freqüencia i la intensitat canvien… em sento pletòrica. És un dijous, estic nerviosa tot el dia. Un passeig per un camí del poble amb la meva mare, el meu fillol i el meu bitxet. Les contraccions són continúes. Cada cop que m'en ve una he de parar de caminar.
Sopem els tres: el Mingo, l'Edgar i jo. Continuo amb contraccions, de més intensitat però irregulars amb el temps. WhatsApp's amb la Montse i la Silvia. “A dormir i a veure com passes la nit. Qualsevol cosa sino et contestem pel WhatsApp’, truca'ns!”. Anem a dormir. Jo enèrgica, molt! Com sempre els tres al llit. Quan s'adormen els faig una foto. Tenia el pressentiment que era l'última nit que dormiríem tres.Els minuts es fan eterns. Les contraccions segueixen igual d”intensitat però més constants en el temps. Més i més WhatsApp's!
Sobre les 3.00 a.m. la Montse i la Silvia decideixen venir. Jo no sóc capaç de saber dir-los si les contraccions són fortes o no! Mentre no arriben, jo passejo per casa, donant tombs, netejant sobre net, preparant algunes coses. Tinc unes ganes terribles de posar-me de part! Arriben, em miren. Estic dilatada de dos. Però em poso contenta perquè em diuen que estem en marxa. Tot i que es pot parar. Elles van agitar-se per descansar. Jo no puc! Estic molt nerviosa.
Cap a les 5.00 del matí noto un canvi en les contraccions; ja no puc estar callada quan em venen, necessito cantar. Em calma dir “aaaaaa aaaa aaa” mentre dura la contracció. l'Edgar es desperta, no puc estar-me al llit amb ell perquè es torni a dormir. El bitxet nota que alguna cosa passa i no agafa el son. Entre aquestes el Mingo es desperta i decidim portar l'Edgar a casa la meva mare. Em sap molt greu. Voldria que es quedès amb mi, però sé que no podré estar per ell com hem necessita. Ens despedim entre llàgrimes, petons i abraçades. És el primer cop que ens separem de nit. Les hores passen i jo no puc dormir. Vaig caminant per casa, “cantant”.
La Silvia em diu hauries de descansar! M'agito al sofà. No puc relaxar-me. El Mingo em posa l'esterilla a l'esquena. Em sento millor. Amb aixo son quarts de deu del mati. Elles han de sortir a fer una gestió, com està anant poc a poc em sento tranquil.la Finalment, al sofà vaig fent dormidetes entre contracció i contracció. El meu “cantar” comença allargar-se i pujar de to. Això va vent en popa!!! Ja tinc tot el menjador apariat, amb espelmes, musica, el material d'elles col·locat… He aprofitat que el Mingo ha sortit a comprar esmorzar! No puc estar quieta. Arriba la Silvia. Nota, suposo que pel meu “cant”, la meva cara, el no parar, que hem avançat. Em fa un tacte: estàs de 8cm. Uaaau!! Estic super feliç!!! Cada cop falta menys! Son les 11.00h
Em diu que ja puc posar-me a l'aigua. Teníem una piscina per posar-la al menjador, però al final decidim pujar al segon pis i preparem la banyera. Les contraccions comencen a ser notories. Em fan mal a mitja esquena, tinc tres hernies a la zona del coxis i sembla estrany, però el dolor se'm localitza a mitja esquena i necessito que el Mingo o la Silvia m'apretin a aquell punt. Em redueix molt el malestar. Ens quedem a la banyera, el Mingo puja totes les espelmes. Estem a les fosques amb llums vermelles i blanques. Em sento bé, molt bé a casa. Tinc sed i gana. Em puja xocolata pura. Ufff! Que bona està i que bé em senta. La Silvia també li fa feina!
El Mingo em va tirant aigua pel cos i la Silvia m'apreta l'esquena. Xarro entre contraccions, poc, però alguna cosa dic… em fan mal, però ho aguanto la mar de bé. Pensar que cada una que tinc és una menys perquè el cuquet surti em dóna força (aquesta frase me la va dir la meva cosina Annabel al meu primer embaràs i la veritat que motiva molt!!) Pregunto l'hora: les 14.30h. Tinc la necessitat de sortir de l'aigua.
El Mingo ha pujat la pilota i ha penjat la liana a dalt. La Silvia em recomana la pilota. M'hi poso a quatre potes amb ella sobre la panxa i em tambalejo endavant i endarrere. El Mingo m'apreta l'esquena . No sé com posar-me, no trobo cap postura. La Montse em fa massatges a l'esquena mentre jo estic aguantant contraccions de peu, recolzada a la pared.
La Silvia em puja una cadira de part. M'hi sento una estona, agafada a la liana quan ve una contracció m’he d'aixecar i em torno a seure. El Mingo està darrera meu, agafant-me. No puc estar sentada. M'he d'aixecar. El cos és savi, entre contracció i contracció tinc prou temps per recuperar-me. És meravellós! Continuo espenyent. La Montse asseguda davant meu mirant per un mirall… La Silvia fent fotos… El Mingo agafant-me per darrera… Jo cridant, molt! Tant que penso que m'han de sentir els meu pares des de l'altra punta de poble! Però m'és igual! (La Montse un dia em va dir com més oberta tinguis la boca, més s'obre la vagina !)
Espenyo, noto com va baixant pel canal. La sensació és espectacular, entre dolor i felicitat,
entre esgotament i força, …
El cap es veu! La Montse em va dient: va Ester, molt bé!
Continuo espenyent, agafada a la liana. Per un moment dic que “no puc”, estic esgotada
però a la vegada, i cridant amb totes les meves forçes, surt el cap. Em cou molt! Sembla
que m'estigui cremant!
Estic molt cansada, però ja no queda res! Ve una contracció, però paro d'espenyer,
necessito descansar!La Montse em diu que agafi el cap, però no puc, em tiven les lianes a les aixelles i no hi arribo. Li diu al Mingo que es posi davant, just geu em ve una altra contracció i em sento forta i recuperada per empènyer…Són les 16.00h. L'Àngel està aquí..!!! Entr el Mingo i la Silvia (crec) me'l posen als braços. Em quedo amb cara de completa alucinada! No sé, com si no em cregués que ho havíem aconseguit! Mirant el meu petit. És impressionant. L'Àngel plora! Estic molt feliç!
Anem cap a l'habitació, ens agitem. Estic totalment enamorada! Posem l'Àngel sobre la panxa perquè repti cap al pit. Tinc molt fred! Em tapen. Mentrestant, em surt la placenta, casi sense fer res, així una espenteta… La Montse i la Silvia estan netejant el passadís, aquí ha nascut el meu fill. Venen i es troben la placenta a terra. Ens fan fotos, als 4! Tinc gana! El Mingo em puja pernil salat amb pa amb tomata! Oooh! Quines ganes tenia de menjar-ni sense que l’hagués de congelar! Que booo!! El cordó deixa de bategar i el Mingo el talla.
L'Àngel va fent: gemega, ganyola, es va movent… jo ploro de felicitat. Tinc moltes ganes de veure l'Edgar. El necessito amb mi. Al cap d'una hora i algo l’Àngel s'enganxa al pit! Carinyo ves a buscar l'Edgar!!
La Silvia i la Montse marxen, tot en ordre! Arriba la meva mare, la meva germana i l'Edgar, un altre moment màgic. L'Edgar mira l'Ángel, em mira. Li preguntem quí és? I diu què és el tata Àngel. S'atansa i amb molta cura toca l'Àngel que està als braços del Mingo. L'acarona. S'el mira amb una tendresa i un amor… jo no puc parar de plorar! Es preciòs! Ens mirem. Deixo de gravar i vaig agafar-lo. Me'l menjo a petons i abraçadesDesprenem alegria i felicitat… ens estimem!
He tingut dos fills, dos parts molt diferents. L'Edgar és el meu primer gran amor, però em quedo amb el part de l'Àngel. Ho repetiria un milió de vegades! Com a casa, enlloc!
