DIA INTERNACIONAL DE LOS DERECHOS DEL NACIMIENTO Y
Cada dia em sento més feliç per haber decidit
que l’Aina naixés a casa.
Quan vam saber que estavem esperant la nostra segona
filla,
ens vam mirar als ulls amb el Manel i vam dir..
“neixerà a casa sense cap
dubte!”.
Quan estavem de 38 setmanes van començar les
pressions per part de la ginecòlega, jo
no tenia cap simptoma ni cap contracció, i ella cada semana insistia més en
fer-me un tacte.
Quan va arribar la semana 40 va arribar la amenaça
“bé, si no
et fiques de part aquesta setmana haurem de programar…” i la nostra resposta va ser “noo…tots els nens saben neixer i les mares els sabem parir”, la pobra crec que
encara alucina ara!. El dijous d’aquella mateixa setmana després de
fer-li un missatge a la Rosa de que la calma era el que predominava a casa...va
arribar la primera contracció! Quina il·lusió! Per fi veuriem la careta de
l’Aina.
Després d’haver portat l’Arnau a la Llar
d’infants va venir la Montse a casa, em va fer un únic tacte per evitar una
rotura de bossa (jo tenia el cultiu positiu) i va observar que el treball havia
començat.
Només escoltant els meus sorolls va veure que el part ja no s’aturaria i vam avisar al Manel.
Les contraccions eren molt
intenses pero molt satisfactories al notar que amb cada contracció el meu úter
s’anava enxamplant per fer-li lloc al capet dela nostra petita.
Quan el Manel
va arribar les emocions és van intensificar moltíssim.
Les contraccions eren cada cop més intenses i
doloroses, pero amb ajuda de la musicoterapia i vocalitzant les “aa” feia fora el dolor
del meu cos i deixava entrar l’energia i l’amor.
Després de 7 hores intenses de dilatació vaig
entrar dins el meu interior fent una crida a la petita:
“Aina ho estem fent
super bé, ja queda poc per abraçar-nos”... a l’instant següent
és va trencar la
bossa i amb la propera contracció el seu capet ja és veia.
Uns segons més tard
tenia als meus braços la meva petita cridanera!
Una experiencia inolvidable!! quan l’Arnau va
arribar de la Llard´infants tenia la seva germaneta a casa
i va poder dormir amb ella. Avui 13 mesos després hem plantat un anoguer
amb la seva placenta
que teniem guardada al congelador de casa.
Gràcies Mireia!!
Entrevista a DONA LLUM LLEIDA en Cadena Ser con la periodista Bárbara Villuendas. Con la participación de: Rosa Escribà, comadrona y miembro de Dona Llum; Anna Krutter, madre de tres hijas y también mi participación como comadrona y miembro de Dona Llum. Estamos en la Semana Internacional del Parto Respetado y es importante activar iniciativas al respecto, colaborando con los medios de comunicación para una mayor sensibilización social y difusión de las recomendaciones para un parto y nacimiento respetado y seguro.
El pasado 2 de mayo tuvimos el placer de escuchar a Isabel Fernández del Castillo en la inauguración de DONA LLUM Lleida. Fue una conferencia muy interesante titulada “Mujeres y profesionales como agentes del cambio en la atención al parto” donde hablamos de la importancia de confiar en el propio cuerpo y en crear un entorno apropiado para que el parto suceda de forma normal.
Isabel, t’agraïm molt les teves paraules, la teva força, saviesa i els coneixements que has compartit avui aquí amb tots nosaltres en el naixement de DONA LLUM Lleida.
Hoy quiero mostraros este video de 10 minutos 
Empieza el dolor fuerte...
Con poca luz, sólo con velas, mientras el cuerpo avanza y la 
Y llegan solas las ganas de pujar, no hay que forzar nada.
