DIA INTERNACIONAL DE LOS DERECHOS DEL NACIMIENTO Y
DIA INTERNACIONAL DEL PARTO EN CASA
Cada dia em sento més feliç per haber decidit
que l’Aina naixés a casa.
Quan vam saber que estavem esperant la nostra segona
filla,
ens vam mirar als ulls amb el Manel i vam dir..
“neixerà a casa sense cap
dubte!”.
Quan estavem de 38 setmanes van començar les
pressions per part de la ginecòlega, jo
no tenia cap simptoma ni cap contracció, i ella cada semana insistia més en
fer-me un tacte.
Quan va arribar la semana 40 va arribar la amenaça
“bé, si no
et fiques de part aquesta setmana haurem de programar…” i la nostra resposta va ser “noo…tots els nens saben neixer i les mares els sabem parir”, la pobra crec que
encara alucina ara!. El dijous d’aquella mateixa setmana després de
fer-li un missatge a la Rosa de que la calma era el que predominava a casa...va
arribar la primera contracció! Quina il·lusió! Per fi veuriem la careta de
l’Aina.
Després d’haver portat l’Arnau a la Llar
d’infants va venir la Montse a casa, em va fer un únic tacte per evitar una
rotura de bossa (jo tenia el cultiu positiu) i va observar que el treball havia
començat.
Només escoltant els meus sorolls va veure que el part ja no s’aturaria i vam avisar al Manel.
Les contraccions eren molt
intenses pero molt satisfactories al notar que amb cada contracció el meu úter
s’anava enxamplant per fer-li lloc al capet dela nostra petita.
Quan el Manel
va arribar les emocions és van intensificar moltíssim.
Les contraccions eren cada cop més intenses i
doloroses, pero amb ajuda de la musicoterapia i vocalitzant les “aa” feia fora el dolor
del meu cos i deixava entrar l’energia i l’amor.
Després de 7 hores intenses de dilatació vaig
entrar dins el meu interior fent una crida a la petita:
“Aina ho estem fent
super bé, ja queda poc per abraçar-nos”... a l’instant següent
és va trencar la
bossa i amb la propera contracció el seu capet ja és veia.
Uns segons més tard
tenia als meus braços la meva petita cridanera!
Una experiencia inolvidable!! quan l’Arnau va
arribar de la Llard´infants tenia la seva germaneta a casa
i va poder dormir amb ella. Avui 13 mesos després hem plantat un anoguer
amb la seva placenta
que teniem guardada al congelador de casa.
Gràcies Mireia!!
