7 DE JUNIO, UN GRAN DIA

                    DIA INTERNACIONAL DE LOS DERECHOS DEL NACIMIENTO Y 

                                       DIA INTERNACIONAL DEL PARTO EN CASA

                                                               

Cada dia em sento més feliç per haber decidit 

que l’Aina naixés a casa.

Quan vam saber que estavem esperant la nostra segona filla, 

ens vam mirar als ulls amb el Manel i vam dir..

 “neixerà a casa sense cap dubte!”.

Quan estavem de 38 setmanes van començar les pressions per part de la  ginecòlega, jo no tenia cap simptoma ni cap contracció, i ella cada semana insistia més en fer-me un tacte.

 Quan va arribar la semana 40 va arribar la amenaça 

“bé, si no et fiques de part aquesta setmana haurem de programar…” i la nostra resposta va ser “noo…tots els nens saben neixer i les mares els sabem parir”, la pobra crec que encara alucina ara!. El dijous d’aquella mateixa setmana després de fer-li un missatge a la Rosa de que la calma era el que predominava a casa...va arribar la primera contracció! Quina il·lusió! Per fi veuriem la careta de l’Aina.

Després d’haver portat l’Arnau a la Llar d’infants va venir la Montse a casa, em va fer un únic tacte per evitar una rotura de bossa (jo tenia el cultiu positiu) i va observar que el treball havia començat.

Només escoltant els meus sorolls va veure que el part ja no s’aturaria i vam avisar al Manel. 

Les contraccions eren molt intenses pero molt satisfactories al notar que amb cada contracció el meu úter s’anava enxamplant per fer-li lloc al capet dela nostra petita. 

Quan el Manel va arribar les emocions és van intensificar moltíssim.

Les contraccions eren cada cop més intenses i doloroses, pero amb ajuda de la musicoterapia i vocalitzant les “aa” feia fora el dolor del meu cos i deixava entrar l’energia i l’amor.

Després de 7 hores intenses de dilatació vaig entrar dins el meu interior fent una crida a la petita:

 “Aina ho estem fent super bé, ja queda poc per abraçar-nos”... a l’instant següent 

és va trencar la bossa i amb la propera contracció el seu capet ja és veia.

 Uns segons més tard tenia als meus braços la meva petita cridanera!

Una experiencia inolvidable!! quan l’Arnau va arribar de la Llard´infants tenia la seva germaneta a casa

 i va poder dormir amb ella. Avui 13 mesos després hem plantat un anoguer amb la seva placenta 

que teniem guardada al congelador de casa.

                                        

Gràcies Mireia!!